La sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) té varies implicacions des de tots els àmbits: laborals, migratoris, econòmics, sanitaris, etc. Amb aquest article intentem analitzar els efectes des del punt de vista fiscal i que, per tant, pot afectar a empreses, comerços, autònoms, que tinguin relacions amb el Regne Unit.

Comerç internacional

Des del punt de vista duaner, el BREXIT suposarà que el comerç de mercaderies entre Espanya i Regne Unit ja no tingui la consideració d’operació intracomunitària, i que per tant requeriran d’expedició duanera. La sortida de mercaderies des d’Espanya i fins al Regne Unit tindrà la consideració d’exportacions tant a efectes del IVA com de duanes, per la qual cosa es requerirà d’un document duaner corresponent i estaran sotmesos als aranzels corresponents i als requisits sanitaris, de qualitat, etc., que es determinin per part de les autoritats britàniques.
De la mateixa forma, l’entrada de mercaderies procedents del Regne Unit seran considerades importacions, per la qual cosa es requerirà el despatx duaner i la liquidació del IVA corresponent d’importació.

Si bé, el efecte de l’IVA es pot considerar menor, ja que serà com si estiguéssim operant amb, per exemple, Estats Units d’Amèrica, des del punt de vista duaner no. Les autoritats britàniques podran establir nous aranzels a la importació de mercaderies al seu territori. En un moment caòtic com pot ser l’inici del BREXIT, es bastant probable que el govern britànic adopti mesures per protegir la seva indústria i que per tant, la seva política comercial sigui la de posar aranzels a productes que ara no els tenen i que procedeixen de països de la resta de la Unió Europea.

En el cas de realitzar operacions duaneres (importacions i/o exportacions) cal disposar d’un número EORI.

En quan als serveis, també deixaran de ser prestacions intracomunitàries i per tant s’haurà d’analitzar per tipus d’operació les regles de localització que correspongui en cada cas i veure el país de tributació.

La fiscalitat de dividends, interessos

La normativa del impost de no residents estableix l’exempció als beneficis distribuïts per les societats filials espanyoles a les seves societats matrius residents en altres Estats membres de la UE. La sortida del Regne Unit, implicarà que aquesta clàusula no s’apliqui. I el mateix passarà amb els cànons, royalties i interessos.

Si els avantatges que tenen els països de la UE per la repatriació de dividends, interessos, etc. deixen de ser afectius quina normativa s’aplicarà? En aquest cas, cal entendre que el Conveni bilateral de doble imposició (CDI) entre Regne Unit i Espanya segueix vigent, i seguirà vigent. El CDI va ser signat entre els dos països el 14 de març de 2013, i per tant se l’ha de considerar vigent. El conveni estableix la imposició a aplicar a les diferents formes de rendes generades. Així, per als dividends estableix que en el país d’origen d’aquests es poden sotmetre a una retenció de fins el 10%. En el cas dels interessos, canons, royalties, la retenció puja fins el 24%. Per tant ens trobem amb diferències importants de tributació per a aquest tipus de rendes.

Si finalment es produeix la sortida del Regne Unit de la UE el proper 31 d’octubre, caldrà tenir en compte aquests aspectes, ja que si bé es poden firmar acords bilaterals, la negociació anirà per llarg.

La recomanació seria arriba a aquesta data amb els dividends repatriats tant de les filials britàniques com de les filials espanyoles.