El passat 19 de febrer de 2018 el Tribunal Suprem (TS) va dictar una sentència de rellevant importància en quan al tractament del Impost de Successions y Donacions (ISD) per als no residents i que suposa un canvi en els criteris sotinguts fins ara.

La normativa tributaria establia que en el cas que el causant i/o el hereu/s fossin no residents, aleshores s’aplicava la normativa estatal del ISD, sense poder aplicar els beneficis fiscals establerts en la normativa aprovada per les diferents Comunitats Autònomes (que en molts casos es més favorable que la estatal). No obstant, el legislador va haver de canviar la normativa recentment degut a sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ho considerava una vulneració del principi d’igualtat entre els ciutadans europeus i del principi de lliure circulació de capitals que regeixen els tractats europeus. En conseqüència es poden aplicar la normativa autonòmica els residents en un altre país de la Unió Europea (UE) o del Espai Econòmic Europeu (EEE).

Ara, amb aquesta sentència de 19 de febrer, el Tribunal Suprem ha anat més enllà i, arrel del recurs d’un contribuent suís , ha establert que també tenen dret a aplicar la normativa autonòmica corresponent, encara que el difunt sigui resident en un país de fora de la UE o del EEE, o bé els hereus ,o bé en tots dos casos però tinguin immobles a Espanya. Això implica que per exemple quan el difunt té la seva residència fiscal a Andorra, i en canvi els hereus viuen a Catalunya, aquests han de tributar per la normativa estatal que té uns mínims exempts per parentiu i altres beneficis fiscals inferiors a la normativa catalana. En canvi, aquesta sentència ve a dir que, en aquest cas, es podria aplicar la normativa catalana en el moment de liquidar el ISD, fonamentant-se en la lliure circulació de capitals.

La sentència per tant marca dos consideracions importants:

• En el futur les persones residents en un país fora de la UE i del EEE, en quan a la defunció d’un familiar podran aprofitar els beneficis fiscals aprovats per les normatives autonòmiques.
• Es podran emprendre les accions oportunes per a aplicar en liquidacions anteriors del ISD per normativa estatal, (dels darrers 4 anys, que són els no prescrits), la doctrina marcada per aquesta sentència del TS.