El passat 16 de febrer de 2017 es va fer publica una sentència del Tribunal Constitucional que posava de manifest la inconstitucionalitat del Impost sobre el Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU, conegut popularment com a plusvàlua municipal) per aquells casos en que no es produís un increment de valor.

La sentència entra a valor que en aquells casos en que el valor d’adquisició del terrenys va ser superior al preu de venda, s’ha produït una pèrdua de patrimoni que el impost en qüestió no contempla. La llei reguladora de les Hisendes Locals, estableix la base imposable del impost un càlcul matemàtic fictici, que no contempla la realitat, ja que pressuposa sempre que hi ha un increment de valor dels terrenys a raó d’un 3%-3,75% anual. Quan resulta que la realitat dels darrers anys, s’ha pogut comprovar que els preus dels immobles ha decrescut considerablement amb la fi del boom immobiliari. El Tribunal declara que en aquests casos la llei va en contra del principi de capacitat econòmica que es regula a l’article 31 de la Constitució espanyola i per tant, declara inconstitucionals els articles que regulen la base imposable en la mesura que sotmeten a tributació situacions de inexistència de increment de valor.

La sentència obra la via a recorrer les plusvàlues municipals que han estat girades als contribuents quan resulta que hi ha hagut una pèrdua per la venta de l’immoble i que per tant, es pot demostrar, que no s’ha produït un increment de valor . Es important recorrer la liquidació abans que passin els 4 anys de prescripció i per tant, obrir de nou la via administrativa. Un cop esgotada la via administrativa s’ha de valorar la conveniència de iniciar el procediment contenciòs-administratiu.